La globalització és un procés irreversible, que només es faria reversible si els estats tornessin a tenir economies tancades, amb tipus de canvi fixos i monedes no convertibles, aranzels alts, control dels moviments de capitals, nacionalització de les empreses multinacionals, restriccions als mercats financers i tancament de les fronteres a la immigració. Aquesta és l’alternativa real [...].
Un dels resultats de la globalització és allunyar de la vida quotidiana dels ciutadans els centres de decisió sobre moltes coses que afecten la seva vida. El tancament d’una fàbrica es decideix a l’altre costat de l’Atlàntic, o a Corea del Sud, o no se sap a on. Una especulació que fa tombar una moneda neix en algun mercat financer llunyà que es transmet en pocs minuts al mercat local. La política monetària ja no és competència d’un estat, ni la comercial, ni l’agrícola, ni l’exterior, ni la política de defensa, ni gairebé cap política. Tot se n’ha anat cap a Brussel·les o Washington.
Amb la fugida de les competències també hi ha hagut una fugida de responsabilitats. «No podem fer-hi res» o «no podem canviar perquè els mercats financers no ho tolerarien», diuen els polítics. En aquestes circumstàncies no se sap a qui protestar sobre els problemes ni a qui exposar les preocupacions.
L. SEBASTIÁN, «Contra la irresponsabilidad de la globalización», El País, 24 de juny de 2002
1. Resumiu les idees principals del text.
2. Definiu el concepte de globalització i esmenteu dues característiques, amb exemples, d’aquest model econòmic.
3. Què vol dir què els intercanvis comercials són desiguals entre els estats del nord i del sud.
4.Què és el comerç just
